olvidado rey gudú

Afrontar inicialment un llibre d'unes gairebé mil págines sempre suposa inicialmente tot un repte, o l'acabes deixant a mitj llibre per insuportable (o l'acabes fastiguejat per aquell orgull d'acabar tots els llibres), o bé no esperes que arrivi mai el final, ja que la historia enganxa de bona manera.

Aquesta novela fantastica, em va provocar aquesta última sensació, comparable a la que em va provocar El Senyor del Anells, però per molt que es vulgui, són dos noveles completament diferents.

Personalment el primer quart del llibre em va desorientar, es una introducció llarga, d'unes 100 pagines, on l'acció i el temps passen molt ràpid, fins que arrivem al naixement del rey gudú, el protagonista del llibre, i a partir d'aqui la cosa ja canvia, ens descriu el naixement i expansió del regne d'Olar, crean un imaginari món on cada part está molt ben detallada.
Hi trobarem multitud de personatjes, on ens identificarem amb una part d'ells d'una manera o altre, tracta tot tipus de tema; amor, odi, venjança, vellesa, guerra, inocencia,.... etc etc etc,
i hi haurán moltes situacions que realment sorprenen de la manera com ocorren, i com estan explicades, hi ha una certa violencia i mala llet que a vegades ni t'esperes, fills que asesinen als pares, o germans que es maten entre ells, violacions, tortures, degollaments.. etc etc etc..

Ana María Matute n'és l'escriptora i aquesta representa la seva millor obra i la més elogiada per la critica i lectors, i encara que representi la tercera part d'una trilogia, cada part no te res a veure amb l'altre. Inicialment composta per "La Torre Vigia" i "Aranmanoth".