Tots sabem el que es un botó, aquell estri que ens ajuda a cordar els pantalons, camises, o qualsevol tros de roba.
De petit el meu pare m'explicava que amb els seus companys de colegi jugaven a futbol de botons, quan en aquella época no hi havia ni internet ni ordinadors, i l'electricitat potser no arrivava a tot arreu, s'havien d'ingeniar els jocs més originals.
La cosa era senzilla, només tenien que "atracar" la merceria del barri per obtindre el millor jugador, i no penseu que era cosa senzilla, ja que cada posició necesita un tipus de botó especial, un botó alt i gran com a porter i defenses, i uns altres per a xutar faltes amb el costat afilat per a poder elevar la pilota, (la pilota també és un botó ben petit).
El camp?.. qualsevol taula de menjador servia, aixó si cada una era especial, pel tipus de fusta, si tenien vidre, o sinó al terra, i cada terra també era especial. Les porteries eren una capsa de puros tallades per la meitat, o vés a saber.
Vaig tindre sort que la meva ávia els hi guardava gairebé tot, i vaig "heredar" la capsa amb els tres equips del meu pare i germans, bé, us puc assegurar que per estrany que sembli la cosa es ben entretinguda,
i sorpresa la meva quan buscant per internet, no sé que, em trobo que existeix una asociació de futbol de botons a barcelona que es reuneixen per a lligues, amb camps i tot!!, hi trobareu normativa fotos i videos!!!... bueno, potser ara hauré de passar per les golfes a rescatar aquella caixa plena de pols, que de la manera més senzilla possible ens feia passar tantes bones estones.
De petit el meu pare m'explicava que amb els seus companys de colegi jugaven a futbol de botons, quan en aquella época no hi havia ni internet ni ordinadors, i l'electricitat potser no arrivava a tot arreu, s'havien d'ingeniar els jocs més originals.
La cosa era senzilla, només tenien que "atracar" la merceria del barri per obtindre el millor jugador, i no penseu que era cosa senzilla, ja que cada posició necesita un tipus de botó especial, un botó alt i gran com a porter i defenses, i uns altres per a xutar faltes amb el costat afilat per a poder elevar la pilota, (la pilota també és un botó ben petit).
El camp?.. qualsevol taula de menjador servia, aixó si cada una era especial, pel tipus de fusta, si tenien vidre, o sinó al terra, i cada terra també era especial. Les porteries eren una capsa de puros tallades per la meitat, o vés a saber.
Vaig tindre sort que la meva ávia els hi guardava gairebé tot, i vaig "heredar" la capsa amb els tres equips del meu pare i germans, bé, us puc assegurar que per estrany que sembli la cosa es ben entretinguda,
i sorpresa la meva quan buscant per internet, no sé que, em trobo que existeix una asociació de futbol de botons a barcelona que es reuneixen per a lligues, amb camps i tot!!, hi trobareu normativa fotos i videos!!!... bueno, potser ara hauré de passar per les golfes a rescatar aquella caixa plena de pols, que de la manera més senzilla possible ens feia passar tantes bones estones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada